Ibiza Beach Guide (beta)

Cala Talamanca

Vigilància mitjana

Accés minusvàlids

Platja d'arena

Cala Talamanca

Cala Talamanca està a 2,5 quilòmetres d’Eivissa, entre les puntes Tabernera i de s’Andreus. La tranquil·litat caracteritza aquest arenal, una invitació a prendre el sol i a banyar-se sense cap perill a la seva aigua mansa. Aquest fet explica que sigui una costa molt freqüentada per famílies.

Aquesta platja és una cala tancada, poc profunda, protegida dels corrents eòlics i de grans dimensions. La seva envergadura la converteix en la platja més gran del municipi Ciutat d’Eivissa, encara que sense patir aglomeracions.

El seu talús natural es compon de sorra blanca, de gra mig i amb algunes zones rocoses en els marges. Presenta una orientació sud i sud-est, una pendent escassa (a 50 metres de la vorera tan sols cobreix un metre i mig), un vent fluix de component sud i un fons sorrenc amb àrees recobertes per algues, el que permet l’ancoratge de petites embarcacions. Al flanc dret d’aquesta cala s’hi troba Raconet de s’Amarador, lloc on amarren nombroses barques.

L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària. El vehicle particular es podrà estacionar de manera gratuïta pels voltants. També s’hi pot arribar amb autobús, la parada més pròxima del qual dista 100 metres d’aquesta platja.

La península petita i allargada d’es Botafoc separa Cala Talamanca de Port d’Eivissa, el que permet realitzar diferents excursions a peu fins als propers Illa Plana, es Freuet, Illa Grossa, Punta Grossa, es Botafoc, Far des Botafoc (des d’aquí s’obté una vista espectacular de Dalt Vila) o Platja des Durs.
La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme que a continuació s'indica:

Offices de Tourisme

Passarel·les per a discapacitats
Telèfons
Dutxes
Lloguers
Quioscs/balnearis
Zones de submarinisme o esportives

Informació sobre el municipi Eivissa

El terme municipal d’Eivissa s’ubica a la zona est de l’illa homònima, sent el municipi més petit de Pitiüses, encara que el de major població. El Puig de Vila, lloc on actualment està Dalt Vila, el barri més antic de Ciutat de Eivissa, va allotjar el primer assentament púnic pitiús (Aiboshim, la ciutat de Bes, any 654 a.C.), erigint-se com a centre comercial exportador de gran vitalitat.

L’Unesco va declarar l’any 1999 Eivissa, Biodiversitat i Cultura com a Patrimoni de la Humanitat, destacant l’acròpoli de Dalt Vila, les necròpoli de sa Caleta (fenícia) i de Puig des Molins (púnica), així com les prades de posidònia oceànica, bressol de la seva rica flora i fauna marina.

Les tropes del rei Jaume I d’Aragó van conquerir l’any 1235 aquestes terres per al cristianisme als àrabs musulmans d’al-Andalus. El segle XVI es va caracteritzar per continus atacs de l’armada turca. Ciutat d’Eivissa comença a créixer fora de les seves muralles defensives i modernitzar-se en la centúria següent, arribant al seu punt àlgid a finals del segle XIX amb la demolició de gran part del seu recinte emmurallat, la construcció de noves carreteres i de Port d’Eivissa, que des d’aquell moment fins a l’actualitat ha incrementat la comunicació externa i ha impulsat la vida urbana i rural de Pitiüses.

A partir dels anys seixanta del segle XX, l’activitat econòmica s’inscriu dins del sector serveis, liderats pel turisme, impulsor d’altres activitats com el petit comerç i la construcció.
El municipi té un total de 3 platges.

Principals dades tècniques