Platja de Binisafúller també coneguda com Cala Binissafúller, Binissafria
Platja de Binisafúller, Cala Binissafúller o Binissafua està a 5,5 quilòmetres de Sant Lluís (al seu terme municipal encara és possible que un excursionista pugui recòrrer estrets camins que envolten caserius com Torret o s’Ullestrar, els quals romanen quasi inalterats des de fa segles), situada entre Caló Blanc i Caló Fondo, així com al costat de la urbanització homònima i propera al nucli residencial Binibeca Vell. Des de la seva vorera s’entreveu s’Illot de Binissafúller.
Aquesta platja és el resultat d’un entrant de mar sinuós, estret, en forma de u, i així posseeix un litoral rocós i baix. També es caracteritza per tenir unes dimensions diminutes, una afluéncia baixa de banyistes locals i turistes, estar urbanitzat part del seu marge esquerre, un talús d’arena, que ha estat ampliat artificialment amb llims procedents del llit marí, una exposició a les onades i als vents de component sud-est i sud-oest, fons d’arena amb algues als laterals, així com una pendent suau per entrar a la seva aigua tranquil·la i cristal·lina.
Les condicions marines i subaquàtiques són aptes per el busseig. Si el navegant fondeja fora d’aquest rada, s’haurà de parar esment a la llosa coneguda amb el nom de Llosa d’enmig, casi emergent per la tarde i amb calma total.
L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària i els desviaments. El vehicle particular es pot estacionar de manera gratuïta pels voltants.
La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme que a continuació s'indica:
Oficines de Turisme - Menorca
Informació sobre el municipi Sant Lluís
El terme municipal de Sant Lluís es troba en el sud-est de Menorca, a 50 metres sobre el nivell de la mar. Aquest terreny posseeix nombrosos barrancs (Rafalet, Biniparratx, Binsafùller i Alcaufar), producte de l’acció d’escorrenties.
El casc urbà d’aquest municipi va esser l’únic fundat durant la breu dominació francesa (1756-1763), encara que sols inciaren la construcció de l’església (1761), baix l’advocació del sant Lluís IX, rei de França. D’aquí provenen el topònim d’aquesta localitat, el seu traçat ortogonal (reticular) i els noms dels seus carrers.
El seu sòl presenta una dilatada utilització agrícola al llarg del temps, sobre tot, a partir del segle XVIII, com constaten els caserius, exponents més característics del paisatge sanlluisser, Binifadet, ses Barraques, es Pou Nou, es Consell, Torret, s’Ullestrar, Biniali, Biniparrell i ses Barqueres, i les cases senyorials de les finques rurals (llocs): Lloc d’en Caules, Torret de Dalt, Alcaufar Vell i Binissafúller d’en Moysi.
Al llarg del seu territori es troben exemples de torres rurals medievals de defensa (planta quadrada) per resistir els atacs pirates i corsaris, com Talaia Grossa, una de les més antigues de l’illa. També es trobaran atalaies de vigilància i defensa del litoral (troncocòniques), construïdes a primera línia de la mar, com les de Punta Prima i Alcaufar.
La seva riquesa cultural es coneixerà visitant Binisafullet Nou (espectacular poblat prehistòric), es Pujol (talaiot); jugant una partida de joc de la bolla (joc paregut a la petanca) o tastant el seu plat típic, sopa oliaigua amb tomàtigues.
El municipi té un total de
7
platges.
Principals dades tècniques
Longitud de la platja:
55 metres
Tipus d'accés:
Per a vianants
Per a vehicles
Per a vaixells
Amplada mitjana:
40 metres
Accés minusvàlid:
Sí
No
Grau d'ocupació:
Alt
Mitjà
Baix
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb
un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.