Menorca Beach Guide (beta)

Cercar platges a Menorca:

Informació turística www.illesbalears.es

Es Rincó fondo
Caló Fondo
Sant Lluís
Platja de roca
Es Rincó fondo també coneguda com Caló Fondo

Es Rincó Fondo o Caló Fondo està a sis quilòmetres de Sant Lluís (al seu terme municipal encara és possible que un excursionista pugui recòrrer estrets camins que envolten caserius com Torret o s’Ullestrar, els quals romanen quasi inalterats des de fa segles), situada entre Cala Binissafúller i Morro d’en Butifarra, així com devora la urbanització Binibeca Vell i propera al nucli residencial Binibeca o Binibéquer (de gran atractiu turístic per la seva singularitat arquitectònica, dissenyat per Antoni Sintes). Des de la seva vorera s’entreveu Escull de sa Barca i s’Illot de Binissafúller.

Aquesta zona de bany és el resultat d’una mossegada de la mar en forma de u, envoltada de roquissars de baixa altura, així com de costa retallada. També es caracteritza per tenir unes dimensions mitjanes, un talús de roques, una exposició a les onades i als vents de sud, sud-oest, una pendent brusca, fons d’arena a la part central i alga amb roca als laterals, així com una afluència baixa de banyistes locals i turistes.

Les condicions marines i subaquàtiques són òptimes per a la pràctica del busseig. Aquesta franja de litoral està ben resguardada i presenta un fons arenós, a una profunditat que varia entre els vuit i deu metres. També es possible varar a la veïnada Cala Binissafúller, encara que sigui menys segura.

L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària i parant esment als desviaments. El vehicle particular es podrà estacionar de manera gratuïta pels voltants.

La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme que a continuació s'indica:
Oficines de Turisme - Menorca

Informació sobre el municipi Sant Lluís

El terme municipal de Sant Lluís es troba en el sud-est de Menorca, a 50 metres sobre el nivell de la mar. Aquest terreny posseeix nombrosos barrancs (Rafalet, Biniparratx, Binsafùller i Alcaufar), producte de l’acció d’escorrenties.

El casc urbà d’aquest municipi va esser l’únic fundat durant la breu dominació francesa (1756-1763), encara que sols inciaren la construcció de l’església (1761), baix l’advocació del sant Lluís IX, rei de França. D’aquí provenen el topònim d’aquesta localitat, el seu traçat ortogonal (reticular) i els noms dels seus carrers.

El seu sòl presenta una dilatada utilització agrícola al llarg del temps, sobre tot, a partir del segle XVIII, com constaten els caserius, exponents més característics del paisatge sanlluisser, Binifadet, ses Barraques, es Pou Nou, es Consell, Torret, s’Ullestrar, Biniali, Biniparrell i ses Barqueres, i les cases senyorials de les finques rurals (llocs): Lloc d’en Caules, Torret de Dalt, Alcaufar Vell i Binissafúller d’en Moysi.

Al llarg del seu territori es troben exemples de torres rurals medievals de defensa (planta quadrada) per resistir els atacs pirates i corsaris, com Talaia Grossa, una de les més antigues de l’illa. També es trobaran atalaies de vigilància i defensa del litoral (troncocòniques), construïdes a primera línia de la mar, com les de Punta Prima i Alcaufar.

La seva riquesa cultural es coneixerà visitant Binisafullet Nou (espectacular poblat prehistòric), es Pujol (talaiot); jugant una partida de joc de la bolla (joc paregut a la petanca) o tastant el seu plat típic, sopa oliaigua amb tomàtigues.
El municipi té un total de 7 platges.
Principals dades tècniques
  • Longitud de la platja: 
    150 metres
  • Tipus d'accés: 
    Per a vianants
    Per a vehicles
    Per a vaixells
  • Amplada mitjana: 
    10 metres
  • Accés minusvàlid: 
    No
  • Grau d'ocupació: 
    Alt
    Mitjà
    Baix
  • Zona de fondeig: 
    No
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb
un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.
Disposa de caràcters