Mallorca Beach Guide (beta)

Cercar platges a Mallorca:

Informació turística www.illesbalears.es

Cala en Tugores
Santanyí
Platja d'arena
Cala en Tugores

La Cala en Tugores està a set quilòmetres de ses Salines. És la platja de Mallorca situada més al sud, juntament amb Platja d’es Caragol.

L’accés a aquest areny verge es fa exclusivament a peu, convertint aquesta platja en la menys visitada entre Colònia de Sant Jordi i Cap de ses Salines per banyistes locals i turistes. Només hi ha dues opcions per arribar-hi: des del far de ses Salines, recorrent el litoral al llarg de 3,6 quilòmetres, o des de Colònia de Sant Jordi, costejant les seves platges (es Port, es Dolç i es Carbó) durant una llarga caminada d’una hora i 5,4 quilòmetres. Una vegada assolit l’objectiu, Cala en Tugores, es pot visitar s’Estany de ses Gambes, un llac natural on habiten aus marines.

Aquest arenal està poblat per pins, savines i matolls deformats pel vent de component sud. Un mantell de posidònia morta, d’un metre d’espessor, recobreix la seva costa. La posidònia és una alga de fulls llargs i acintadas que és substrat vital de multitud d’organismes marins i de gran importància en l’autodepuració de les aigües de litoral.

La seva aigua transparent ha de provocar respecte als navegants, ja que la sonda avisa que a 200 metres de la vorera tan sols es registra una profunditat d’un metre i mig, mentre que un fons rocós, folrat d’algues, delimita un estret canal d’entrada. A 3,2 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més propera, Port Colònia Sant Jordi.

La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica:
Oficines de Turisme - Cala d´Or
Informació general sobre l'illa:
Oficines de Turisme - Mallorca

Informació sobre el municipi Santanyí

El terme municipal de Santanyí es troba al sud-est de Mallorca, sent Cap de ses Salines el territori insular més meridional, a 150 quilòmetres d’Àfrica (corsaris i pirates nord-africans el van atacar entre els segles XIV i XVII). L’origen del seu topònim és incert (tres hipòtesis, llatí, mossàrab o àrab). El rei Jaume II la va nomenar vila l’any 1300.

El seu paisatge es debat entre la terra i el mar, combinant-se cultius de secà amb vegetació natural. Aquest valor ecològic i etnogràfic va provocar que l’any 1992 el Parlament de les Illes Balears declarés Mondragó (782 hectàrees) com a parc natural. La zona septentrional acull els últims relleus de Serres de Llevant (Penya Bosca, 280 metres d’altitud) i en la meridional s’estén una marina (3,5 quilòmetres terra endins) i un litoral de 35 quilòmetres on desemboquen torrents, destacant s’Estany de ses Gambes (embassament de 41 hectàrees) i es Pontàs (roca emergent en forma d’arc).

A partir dels anys cinquanta del segle XX irromp el turisme en el municipi, impulsant el comerç, la construcció, les pedreres de marès, grava i pedra de Santanyí (usada des del període islàmic i als edificis històrics més importants de Mallorca, Almudaina, Castell de Bellver, Llotja o la Seu, i exportada a Catalunya, França i Itàlia).

La seva riquesa cultural es coneixerà visitant, entre d’altres, es Rafals des Porcs, Son Danús, Can Jordi, esglésies de Sant Andreu, Roser i Calonge, Porta Murada, Aljub, Abeurador, Can Clar, torres d’en Bossa i d’en Beu, es Fortí.
El municipi té un total de 19 platges.
Principals dades tècniques
  • Longitud de la platja: 
    200 metres
  • Tipus d'accés: 
    Per a vianants
    Per a vehicles
    Per a vaixells
  • Amplada mitjana: 
    15 metres
  • Accés minusvàlid: 
    No
  • Grau d'ocupació: 
    Alt
    Mitjà
    Baix
  • Zona de fondeig: 
    No
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb
un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.
Disposa de caràcters