Mallorca Beach Guide (beta)

Cercar platges a Mallorca:

Informació turística www.illesbalears.es

Caló des Màrmols
Santanyí
Platja d'arena
Caló des Màrmols

Caló des Màrmols està a 14 quilòmetres de ses Salines, sent la darrera cala de llevant a ponent del municipi de Santanyí. El seu nom, com el del torrent gairebé sempre sec que desemboca a la seva aigua, procedeix de la blancor de sorra i roques que l’envolten.

Aquesta plàcida i enlluernadora platja verge està molt encaixonada entre penya-segats de 20 metres d’altura, conferint-li una forma triangular, exposada als vents de l’est, sud-est i sud, i amb una bella panoràmica de l’arxipèlag de Cabrera.

La seva aigua neta i transparent disposa de fons sorrenc, barrejat amb grava i còdols. La profunditat per calar oscil·la entre tres i quatre metres. A 4,2 milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària més propera, Port de Cala Figuera de Santanyí.

Els escassos banyistes que hi arriben a aquest paratge solitari i sense urbanitzar ho fan per mar, encara que s’hi pugui arribar a peu des del Cap de ses Salines (una excursió laboriosa, de cinc quilòmetres entre petits penya-segats) o travessant la finca privada de Rafal donis Porcs (s’hauran de recórrer 2,5 quilòmetres per un camí de terra), prèvia petició de permís i informació, perquè és fàcil extraviar-s’hi per la manca de senyalització.

La finca Rafal des Porcs és una de les propietats més extenses del municipi de Santanyí, ocupant la totalitat del litoral que s’estén des de Caló des Màrmols fins a Cala Figuereta. Pins, savines, ullastres i vegetació pròpia de garriga destaquen en aquest tram de costa.

La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica:
Oficines de Turisme - Cala d´Or
Informació general sobre l'illa:
Oficines de Turisme - Mallorca

Informació sobre el municipi Santanyí

El terme municipal de Santanyí es troba al sud-est de Mallorca, sent Cap de ses Salines el territori insular més meridional, a 150 quilòmetres d’Àfrica (corsaris i pirates nord-africans el van atacar entre els segles XIV i XVII). L’origen del seu topònim és incert (tres hipòtesis, llatí, mossàrab o àrab). El rei Jaume II la va nomenar vila l’any 1300.

El seu paisatge es debat entre la terra i el mar, combinant-se cultius de secà amb vegetació natural. Aquest valor ecològic i etnogràfic va provocar que l’any 1992 el Parlament de les Illes Balears declarés Mondragó (782 hectàrees) com a parc natural. La zona septentrional acull els últims relleus de Serres de Llevant (Penya Bosca, 280 metres d’altitud) i en la meridional s’estén una marina (3,5 quilòmetres terra endins) i un litoral de 35 quilòmetres on desemboquen torrents, destacant s’Estany de ses Gambes (embassament de 41 hectàrees) i es Pontàs (roca emergent en forma d’arc).

A partir dels anys cinquanta del segle XX irromp el turisme en el municipi, impulsant el comerç, la construcció, les pedreres de marès, grava i pedra de Santanyí (usada des del període islàmic i als edificis històrics més importants de Mallorca, Almudaina, Castell de Bellver, Llotja o la Seu, i exportada a Catalunya, França i Itàlia).

La seva riquesa cultural es coneixerà visitant, entre d’altres, es Rafals des Porcs, Son Danús, Can Jordi, esglésies de Sant Andreu, Roser i Calonge, Porta Murada, Aljub, Abeurador, Can Clar, torres d’en Bossa i d’en Beu, es Fortí.
El municipi té un total de 19 platges.
Principals dades tècniques
  • Longitud de la platja: 
    40 metres
  • Tipus d'accés: 
    Per a vianants
    Per a vehicles
    Per a vaixells
  • Amplada mitjana: 
    35 metres
  • Accés minusvàlid: 
    No
  • Grau d'ocupació: 
    Alt
    Mitjà
    Baix
  • Zona de fondeig: 
    No
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb
un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.
Disposa de caràcters