Mallorca Beach Guide (beta)

Cercar platges a Mallorca:

Informació turística www.illesbalears.es

Caló des Moro
Santanyí
Platja d'arena
Caló des Moro

Caló des Moro està a sis quilòmetres de Santanyí i és la més freqüentada de totes les platges de la zona. També rep erròniament el nom de la veïna s’Almunia.

Aquest talús verge, enclavat entre altes parets poblades de pins, mates, ginesta i llentiscle, és de sorra, esquitxat de grans roques. Aquesta fisonomia s’altera segons la intensitat dels temporals, ja que els corrents marins arrosseguen el llim sota la mar, eliminant l’espai destinat a solàrium. Si a aquest fet hi afegim les seves dimensions reduïdes i l’afluència de banyistes, suposa tot un problema trobar-hi un buit on estendre la tovallola.

La seva aigua cristal·lina, oberta als vents de l’est i sud-est, fa ressaltar un fons sorrenc, excel·lent per a la pràctica de busseig i per a l’ancoratge de petites embarcacions, a una profunditat pròxima al litoral que oscil·la entre els tres i els quatre metres. A dues milles marítimes s’hi troba la instal·lació portuària, Port de Cala Figuera de Santanyí.

L’accés al bell Caló des Moró per via terrestre s’inicia estacionant el cotxe gratuïtament al costat de les casetes de sa Comuna (a uns 1,1 quilòmetres de l’inici de la carretera que condueix cap a s’Almunia, i a mig quilòmetre del mar). Es continuarà a peu 400 metres per un camí que comença abans que finalitzi la carretera i que salva el desnivell molt pronunciat del penya-segat que ens condueix fins a aquest areny rocós.

Aquests impediments en la seva accessibilitat provoquen que l’afluència de banyistes locals i turistes sigui mitjana.

La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica:
Oficines de Turisme - Cala d´Or
Informació general sobre l'illa:
Oficines de Turisme - Mallorca

Informació sobre el municipi Santanyí

El terme municipal de Santanyí es troba al sud-est de Mallorca, sent Cap de ses Salines el territori insular més meridional, a 150 quilòmetres d’Àfrica (corsaris i pirates nord-africans el van atacar entre els segles XIV i XVII). L’origen del seu topònim és incert (tres hipòtesis, llatí, mossàrab o àrab). El rei Jaume II la va nomenar vila l’any 1300.

El seu paisatge es debat entre la terra i el mar, combinant-se cultius de secà amb vegetació natural. Aquest valor ecològic i etnogràfic va provocar que l’any 1992 el Parlament de les Illes Balears declarés Mondragó (782 hectàrees) com a parc natural. La zona septentrional acull els últims relleus de Serres de Llevant (Penya Bosca, 280 metres d’altitud) i en la meridional s’estén una marina (3,5 quilòmetres terra endins) i un litoral de 35 quilòmetres on desemboquen torrents, destacant s’Estany de ses Gambes (embassament de 41 hectàrees) i es Pontàs (roca emergent en forma d’arc).

A partir dels anys cinquanta del segle XX irromp el turisme en el municipi, impulsant el comerç, la construcció, les pedreres de marès, grava i pedra de Santanyí (usada des del període islàmic i als edificis històrics més importants de Mallorca, Almudaina, Castell de Bellver, Llotja o la Seu, i exportada a Catalunya, França i Itàlia).

La seva riquesa cultural es coneixerà visitant, entre d’altres, es Rafals des Porcs, Son Danús, Can Jordi, esglésies de Sant Andreu, Roser i Calonge, Porta Murada, Aljub, Abeurador, Can Clar, torres d’en Bossa i d’en Beu, es Fortí.
El municipi té un total de 19 platges.
Principals dades tècniques
  • Longitud de la platja: 
    30 metres
  • Tipus d'accés: 
    Per a vianants
    Per a vehicles
    Per a vaixells
  • Amplada mitjana: 
    20 metres
  • Accés minusvàlid: 
    No
  • Grau d'ocupació: 
    Alt
    Mitjà
    Baix
  • Zona de fondeig: 
    No
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb
un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.
Disposa de caràcters