Mallorca Beach Guide (beta)

Cercar platges a Mallorca:

Informació turística www.illesbalears.es

Cala Figuera
Santanyí
Platja de còdols
Cala Figuera

Cala Figuera es divideix en dos braços formant una i grega que origina el Caló d’en Busques i el Caló d’en Boira, on desemboca Torrent des Homs. Aquest accident geològic, compost de penya-segats, és un dels més llargs, estrets i protegits de la mar oberta de Illes Balears.

Cala Figuera es caracteritza per tenir una bocana amb una amplada d’un centenar de metres, encara que immediatament es redueix a la meitat, situació que es repeteix durant els següents 300 metres fins a la bifurcació per la qual s’accedeix a Caló d’en Busques i Caló d’en Boira, punt en que els penya-segats d’aquest entrant de mar perden altura i donen pas a uns altres 300 metres de longitud. Caló d’en Busques té un dels ports pesquers naturals més protegit de l’arxipèlag balear, amb un dic de 30 metres que tempera l’aigua producte d’una mar brava.

Recorrent les cales d’en Busques i d’en Boira es podran admirar els llaüts, la flota pesquera, la llotja, els porxos de les cases dels pescadors, les xarxes i altres arts de pesca assecant-se al sol, els escars cavats al penya-segat per amargar embarcacions petites, els varadors artesanals i les poques casetes de pedra que continuen dempeus, encara que entre els pins també s’albiraran xalets i un grapat d’hotels.

Els voltants de Port de Cala Figuera de Santanyí ofereixen un passeig recomanable, inclús es pot arribar fins a es Morràs o el far de la Torre d’en Beu, que tanca la cala.

La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica:
Oficines de Turisme - Cala d´Or
Informació general sobre l'illa:
Oficines de Turisme - Mallorca

  • Telèfons
  • Escars
  • Restaurant
Informació sobre el municipi Santanyí

El terme municipal de Santanyí es troba al sud-est de Mallorca, sent Cap de ses Salines el territori insular més meridional, a 150 quilòmetres d’Àfrica (corsaris i pirates nord-africans el van atacar entre els segles XIV i XVII). L’origen del seu topònim és incert (tres hipòtesis, llatí, mossàrab o àrab). El rei Jaume II la va nomenar vila l’any 1300.

El seu paisatge es debat entre la terra i el mar, combinant-se cultius de secà amb vegetació natural. Aquest valor ecològic i etnogràfic va provocar que l’any 1992 el Parlament de les Illes Balears declarés Mondragó (782 hectàrees) com a parc natural. La zona septentrional acull els últims relleus de Serres de Llevant (Penya Bosca, 280 metres d’altitud) i en la meridional s’estén una marina (3,5 quilòmetres terra endins) i un litoral de 35 quilòmetres on desemboquen torrents, destacant s’Estany de ses Gambes (embassament de 41 hectàrees) i es Pontàs (roca emergent en forma d’arc).

A partir dels anys cinquanta del segle XX irromp el turisme en el municipi, impulsant el comerç, la construcció, les pedreres de marès, grava i pedra de Santanyí (usada des del període islàmic i als edificis històrics més importants de Mallorca, Almudaina, Castell de Bellver, Llotja o la Seu, i exportada a Catalunya, França i Itàlia).

La seva riquesa cultural es coneixerà visitant, entre d’altres, es Rafals des Porcs, Son Danús, Can Jordi, esglésies de Sant Andreu, Roser i Calonge, Porta Murada, Aljub, Abeurador, Can Clar, torres d’en Bossa i d’en Beu, es Fortí.
El municipi té un total de 19 platges.
Principals dades tècniques
  • Longitud de la platja: 
    10 metres
  • Tipus d'accés: 
    Per a vianants
    Per a vehicles
    Per a vaixells
  • Amplada mitjana: 
    3 metres
  • Accés minusvàlid: 
    No
  • Grau d'ocupació: 
    Alt
    Mitjà
    Baix
  • Zona de fondeig: 
    No
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb
un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.
Disposa de caràcters