Mallorca Beach Guide (beta)

Cercar platges a Mallorca:

Informació turística www.illesbalears.es

Cala Toró
Cala Tonó
Artà
Platja d'arena
Cala Toró també coneguda com Cala Tonó

Cala Tonó o Cala Toró està a 13 quilòmetres d’Artà, situada entre s’Embarcador (petita entrant) i na Destorba Jornals (un sortint molt estret), així com al costat del nucli costaner de s’Estanyol, el nom del qual fa referència al torrent homònim que banya un dels seus laterals i mor formant una zona humida. Superat s’Estanyol, s’obre pas Àrea Natural d’Especial Interès sa Canova d’Artà (855 hectàrees), composta per l’extens s’Arenal de sa Canova i una enorme pineda que acull el poblat prehistòric sa Figuera Borda (encara sense excavar).

Aquesta platja és el resultat d’un entrant de mar rectangular, formant en tocar terra ferma un talús que es caracteritza per ser de còdols, així com per estar banyat per una aigua neta i d’un blau molt intens. La part posterior d’aquesta cala afronta amb els habitatges residencials propers de s’Estanyol, donant-se’n una absència de vegetació al seu voltant. Tot i així, en les proximitats es divisen uns camps de cultiu de la possessió Costa de sa Devesa. Torrent de Can Castellet travessa aquesta finca rural, desemboca i forma la pròxima Caleta d’en Castellet.

El tram de litoral comprès entre les puntes de s’Esquerda i sa Barraca (aquest topònim es refereix a les restes d’una cabana localitzades a la platja, al costat d’altres construccions prehistòriques bastant deteriorades) mostra una fisonomia rocosa i abrupta, com ho demostren ses Penyes Altes, Punta Llarga de s’Estanyol, Cala de sa Porcella, sa Pedra que Sona, sa Pedra Girada i es Còdol.

La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica:

Oficines de Turisme - Artà
Informació general sobre l'illa:
Oficines de Turisme - Mallorca

Informació sobre el municipi Artà

El terme municipal d’Artà es localitza a l’extrem nord-est de Mallorca i té una de les menors densitats de població (43 habitants per kilòmetre quadrat).

L’etimologia del seu nom provindria del terme àrab Yartan, denominació que rebia aquesta zona en època musulmana. El rei cristià Jaume I, que va conquerir Mallorca (1229), la denominava Almudaina d’Artano, naixent com a vila l’any 1230 amb l’arribada dels monjos premonstratenses.

El seu paisatge es compon d’una àmplia vall central, tancada per alineacions muntanyoses perifèriques, i un litoral diferenciat entre sistemes dunars i talús rocós. Concentra els turons més alts de Serres de Llevant (sa Talaia Freda, 562 metres, i Puig d’en Ferrutx, 519 metres) i destaca Torrent de na Borges, a la desembocadura del qual forma Estany del Bisbe, de dos quilòmetres de longitud.

Algunes plantes endèmiques i en perill d’extinció de l’arxipèlag balear, alzinars, ullastrers, pinedes i muntanya baixa poblen aquest municipi. I espècies protegides com el voltor negre, l’àguila pescadora o la lluerna sobrevolen aquest lloc.

El turisme i la construcció van substituir als anys setanta del segle XX l’agricultura i la indústria de la palma com a principals activitats productives. Aquest municipi disposa del Teatre d’Artà (aforament per a 460 persones) des de l’any 2001, una de les millors infraestructures de Mallorca.

La seva riquesa cultural es coneixerà visitant, entre d’altres, Talaiot de ses Paises, Monestir de Bellpuig, Església de Sant Salvador, Església parroquial, Ermita de Betlem, edifici senyorial de na Batlessa, on el reconegut pintor Miquel Barceló ha dipositat el seu fons documental.
El municipi té un total de 14 platges.
Principals dades tècniques
  • Longitud de la platja: 
    130 metres
  • Tipus d'accés: 
    Per a vianants
    Per a vehicles
    Per a vaixells
  • Amplada mitjana: 
    20 metres
  • Accés minusvàlid: 
    No
  • Grau d'ocupació: 
    Alt
    Mitjà
    Baix
  • Zona de fondeig: 
    No
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb
un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.
Disposa de caràcters