Mallorca Beach Guide (beta)

Cercar platges a Mallorca:

Informació turística www.illesbalears.es

Cala Figuera
Pollença
Platja d'arena
Cala Figuera

Cala Figuera està a 13,4 quilòmetres de Port de Pollença.

Aquest espectacular entrant de mar, en forma de u, finalitza en una platja entre penya-segats, sent els del marge dret verticals, de pedra i gran altura, mentre que els del costat esquerre són de marès, més baixos i de pendent obliqua. A la seva part posterior s’alça es Fumat (334 metres d’altitud)).

Sorra i còdols, recoberts d’alga posidònia, encatifen aquest talús, on desemboca una torrentera. Davant el litoral emergeixen dos penyals. La vegetació predominant és la muntanya baixa de llentiscle, palmito, així com arbusts. Els pins només coronen els penya-segats.

Les condicions marines per a l’ancoratge d’embarcacions són perilloses si bufen vents del nord i del nord-est. La profunditat sobre un fons d’arena i pedra oscil·la entre cinc metres a dos hectòmetres de la vora i tres metres a un hectòmetre i mig de la costa. Es recomana entrar-hi deixant a babord els dos illots existents en el seu interior. A 10,2 milles marítimes s’hi troba Port de Pollença.

L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària. Tot i trobar-s’hi a prop de la carretera procedent del colpidor Cap de Formentor (uns 200 metres sobre el nivell del mar), amb unes vistes panoràmiques al·lucinants, registra una afluència baixa de turistes. Es recomana baixar-hi a peu els darrers 1.400 metres. El camí és de pedres y presenta males condicions. D’aquesta maresa, s’aconsegueix descongestiona l’esplanada final, usada com a aparcament i d’on surt una escalinata que condueix a aquesta platja.

La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica:
Oficines de Turisme - Pollença
Informació general sobre l'illa:
Oficines de Turisme - Mallorca

Informació sobre el municipi Pollença

El terme municipal de Pollença ocupa el nord de Mallorca. L’origen del seu topònim provindria de Pol·lentia (ciutat romana) -terme llatí polent, "poderós" -, fundada per Quintus Cecilius Metelus l’any 123 a.C. després de conquerir Mallorca.

El seu paisatge està format per muntanyes altes, per valls planes, banyades per torrents, pels 26 últims quilòmetres lineals de Serra de Tramuntana (Puig de Ca de Míner, 887 metres d’altitud; concentració del major nombre de cavitats subterrànies), per un pla al·luvial (Albufereta, important aiguamoll) i per un litoral immens (el municipi mallorquí amb més perímetre costaner; espectaculars penya-segats, farallons, illots, la tancada Badia de Pollença i sorrenques platges blanques).

El 1550 va patir el sangonós atac del corsari Dragut i 1.500 pirates sarraïns. La milícia local, encapçalada pel veí Joan Mas, el va rebutjar, ja que el capità d’armes va fugir. Actualment es commemora cada 2 d’agost amb un simulacre de moros i cristià. Entre finals del segle XIX i segona meitat del XX, Pollença va patir un fluix migratori cap a Sud-americà que el boom turístic i la construcció van invertir en els anys seixanta, relegant l’economia tradicional de muntanya.

La seva riquesa cultural es coneixerà visitant, entre altres, Coves de Sant Vicenç, pont romà, Església de Nostra Senyora dels Àngels, Oratori de Roser Vell, Convent de Sant Domingo, Escalonada del Calvari, Puig de Maria (Bé d’Interès Cultural i Àrea Natural d’Especial Interès -ANEI-), Castell del Rei, possessions de Son Marc, Formentor i Ternelles (ANEI i Zona d’Especial Protecció per a les Aus), Talaia d’Albercuix.
El municipi té un total de 17 platges.
Principals dades tècniques
  • Longitud de la platja: 
    45 metres
  • Tipus d'accés: 
    Per a vianants
    Per a vehicles
    Per a vaixells
  • Amplada mitjana: 
    10 metres
  • Accés minusvàlid: 
    No
  • Grau d'ocupació: 
    Alt
    Mitjà
    Baix
  • Zona de fondeig: 
    No
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb
un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.
Disposa de caràcters